“És un mercat molt gran; no ens l’acabem ni ens l’acabarem”

Share Button

Sergi VerchiliSergi Verchili (Sabadell, 1976) és Project Manager a Imporium City, una empresa ubicada a Shanghai, que es presenta com el centre més gran de productes d’importació de la Xina. Una “ciutat” on hi podem trobar botigues, restaurants, hotels, resorts, museus vinícoles, i un llarg etcètera. Inaugurada des de fa només un parell de mesos, compta també amb tota una xarxa de distribució, d’un total de 3000 franquícies per tota la Xina.

Sergi Verchili és llicenciat en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i des de fa molts anys s’ha especialitzat en el món xinès, tant a nivell lingüístic, exercint d’intèrpret i traductor professional, com a nivell empresarial, treballant en sectors com la importació i l’exportació, la internacionalització, l’administració consular, entre d’altres.

 

1. Fa uns 8 o 9 anys que vius a la Xina, concretament has passat per Beijing, per Ningbo i, des de fa 7 anys, t’has establert a Shanghai. Què té Shanghai que no tingui Sabadell?

Bé, per començar crec que són dues ciutats que no es poden comparar. Shanghai té 20 milions d’habitants i Sabadell en té 300.000. Però és que, de fet, crec que realment no pots comparar Shanghai amb cap altra ciutat, ara mateix. Shanghai és la ciutat del moment. Així com fa un temps la ciutat on es movia tota l’economia mundial era Nova York, i més tard els alemanys es pensaven que al segle XXI seria Berlín… La realitat és que aquesta ciutat del moment ara és Shanghai. Té un dinamisme i uns volums de negoci increïbles. Totes les empreses grans estan a aquí, i això és per alguna cosa.

 

2. Explica’ns amb més detall què és Imporium City, on la podem trobar i què ens pot oferir

Abans que res, dir que Imporium City és un dels nostres tres projectes. És el centre d’importació i distribució més gran de la Xina. La construcció finalitzada serà d’aquí a 10 anys, ara encara estem acabant la primera fase. Per definir-ho millor, Imporium City és una plataforma per als productors estrangers. Per exemple, un productor de vi que vulgui tenir el seu punt de venda directe a la Xina, pot comprar o llogar una botiga en aquesta plataforma, on els dos primers anys són gratuïts. Bàsicament, el que fem a Imporium city és portar els distribuïdors de tota la Xina, així com els consumidors finals, i fer promocions del producte. Fem promocions tant per marca o empresa, com per producte, sector, o fins i tot per país.

Imporium city té un total de 72 hectàrees, 20hta formen part de Shanghai, i 52hta de la província de Zhejiang, al sud de Shanghai.

 

3. Entenem que Imporium city neix com a resposta a la demanda de productes d’importació per part de la població xinesa?

Correcte. El mercat de productes importats està creixent moltíssim a la Xina. Jo crec que la causa principal són els escàndols alimentaris que hi ha al país, com la llet contaminada, aigües contaminades, productes falsos… La gent està bastant cremada, i són conscients del perill. Jo tinc un fill de tres anys, i la llet de nadó la portem des d’aquí (Catalunya), directament. El consum de productes importats a la Xina està pujant un 15% anual, aproximadament.

 

4. Productes d’importació és sinònim de productes cars?marcas

No, i m’agrada que em facis aquesta pregunta. I és que, precisament, una de les altres línies de negoci que tenim és la nostra franquícia “爱百分” (I love 100%). És una franquícia pròpia, una botiga amb només productes importats.

Som molt competitius amb preus perquè no som el típic petit distribuïdor xinès que t’hi carrega com a mínim un 300% de marge al preu de cost, sinó que nosaltres hi carreguem un marge molt just. Parlant clar, anem a rebentar el mercat.

Per tant, tornant a la pregunta, fins ara sí que era veritat que els productes importats eren sinònim de productes cars, però això ja està canviant. Ha arribat un moment en què no és que la gent no pugui pagar aquests preus, sinó que no els vol pagar. En la franquícia ens estem basant amb preus molt baixos precisament per aquest motiu.

 

5. Llavors, Imporium City no està centrada només en la classe mitjana-alta? Per a quin sector de la població està pensat el projecte?

Imporium City, de fet, té de tot. Té una gamma de preus baixos, mitjans i alts. Hi pot anar tothom. La idea és que qualsevol distribuïdor xinès que vulgui un producte importat vindrà a Imporium City i hi trobarà de tot. També hi haurà bars, restaurants, botigues de roba, un camp de golf…. I hi haurà tant productes cars, com més econòmics. Des de joies i obres d’art molt cares, fins a vins de gamma més baixa. Tot en un mateix espai.

055-Design-for-Chinese-Consumers-1024x973

6. Segons el teu criteri i experiència, quins són els principals aspectes a tenir en compte o canvis a realitzar per adaptar un producte català que volem exportar al mercat xinès?

El preu.

La majoria de productors catalans són empreses petites o mitjanes. En tema d’alimentació són produccions molt petites que es basen sobretot en la qualitat. La qualitat té un cost de producció i això fa que tingui un preu alt. Què passa? Que els xinesos encara no valoren la qualitat dels productes. Simplement els agrada perquè és un producte exòtic, com per nosaltres va ser en el seu moment el kiwi, per exemple.

Una marca que a Espanya, a Europa o fins i tot al mercat americà sigui molt coneguda, a la Xina potser no la coneix ningú. Els productes els comencen a conèixer, però les marques no. Llavors no pots anar a la Xina a vendre per marca. Has de fer moltes promocions, has d’invertir molts diners en màrqueting, branding… i això és complicat per la falta de recursos de les empreses catalanes.

Sí que hi ha un mercat gourmet en botigues més especialitzades, però el volum de vendes és molt petit.

Tothom vol anar a Xina, però si realment vols anar a Xina has de fer una inversió. O bé, que així és com normalment triomfa tothom, trobar el contacte adequat: la importadora o distribuïdor adequats que té els canals adequats per vendre a la Xina.

 

7. Quins consells donaries als empresaris catalans que es plantegen exportar els seu producte a la Xina? Quins són els primers passos?

Que no es flipin amb els preus.

Els primers passos per a les empreses que no han exportat mai: fer ús dels recursos de l’Estat, com les Cambres de Comerç, l’Icex, etc.

En el cas de les empreses que es volen internacionalitzar, i que ja tenen una mica d’experiència, jo recomano les consultories serioses. No recomanaria les fires a la Xina, perquè en aquestes fires, del 100% de gent que hi va, el 90% vol beure i menjar gratuïtament, i del 10% que et queda, un 5% van a copiar i el 5% restant és l’únic amb qui pots o podries tenir oportunitats de fer negoci. És millor comptar amb l’experiència d’una empresa professional que ja conegui el mercat xinès i que pugui orientar les petites i mitjanes empreses d’aquí Catalunya.

chinese-consumers2

El que sí que recomano és el fet d’anar de la mà amb altres empreses. El mercat xinès és tan gran que no s’ha de pensar en la competència. Si van a una fira, que hi vagin tots junts. A la Xina hi ha 1400 milions de persones, i no totes beuen vi o consumeixen productes estrangers importats, però per petit que sigui el %, ja pot representar milions de consumidors. És un mercat molt gran que no ens l’acabem, ni ens acabarem.

 

8. Quins productes d’importació són els més demanats o que reben més atenció?

Jo descartaria la tecnologia. Totes les grans empreses tecnològiques volen fabricar a la Xina -pels costos, evidentment. El problema és que per a obrir una fàbrica a la Xina necessites un soci xinès. L’altre problema és que sovint els xinesos et compren el manual, i al final acaben sabent fer el producte idèntic. La tecnologia crec que no és un producte que s’importa, sinó que s’adquireix.

Importació pura i dura: l’alimentació. Fins ara ha estat gourmet, però això, com ja he dit abans, canviarà.

Moda: Tot i que no és un producte d’importació, perquè es fabrica tot allà, les grans marques ja es troben a la majoria de centres comercials del país. Ara bé, és un producte destinat a una classe molt alta. L’avantatge és que, a la Xina, qui té calés té moltíssims calés.

Cosmètica: A la Xina hi ha un mercat per a la cosmètica gegant, però hi ha molts problemes per a tenir la llicència, que és molt cara. Per tant, hi ha molt poques empreses que es vulguin o es puguin gastar aquests diners. Cosmètica europea no s’importa tant, més aviat la coreana i la japonesa, sobretot.

 

9. S’ha acabat el boom dels productes Made in China entesos com a un “producte barat”?

made in china

Sí i no.

Sí: perquè a part que els costos ja no són els que eren fa 5 o 10 anys, la Xina és un país que li falta moltíssima matèria primera, que ha d’importar. I a això hi hi has de sumar el cost de vida, que va pujant moltíssim. A Shanghai, per exemple, el cost de vida comença a ser similar al d’Europa, sobretot en sectors com l’hosteleria, la restauració, el tèxtil, la immobiliària…

No: Comparat amb Europa, a nivell de producció, la Xina continua sent més barata.

Tot i així, també hi ha moltes empreses que ja no fabriquen a la Xina, i que ho fan al Vietnam, Tailàndia… Perquè també treballen bé i, tot i que en temes de qualitat estan una mica més endarrerits que a la Xina, tot s’aprèn. Normalment són Joint Ventures d’empreses estrangeres que van allà, formen als treballadors, porten la maquinària, i a partir d’aquí ja poden produïr productes de qualitat.

També cal tenir en compte que l’època en què es fabricava a la Xina per a exportar a la resta del món, ja està canviant. Ara es fabrica a la Xina i es consumeix també a la Xina.

Resumint:  SÍ, és un producte barat, però NO és un producte barat per a Europa. Moltes empreses s’estan centrant molt també en el mercat xinès.

 

10. A títol personal, anomena un producte català que t’agradaria trobar a la Xina i actualment no hi és.

 

pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, entès com a sopar. Un bon pa amb tomàquet amb embotits, acompanyant-ho amb un bon vi.

 

 

 

 

11. Completa la següent frase : No tornaré a Catalunya fins…

Fins d’aquí a dos anys. Vull que el meu fill estudiï l’educació primària aquí.

Si m’ho haguessis preguntat fa més de tres anys t’hagués contestat: fins que sigui ric.

 

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *