Cinc “falses veritats” sobre la Xina

Share Button

JORDI7

Els darrers anys hem vist un bombardeig constant d’informació sobre la Xina, provocada pel ràpid creixement econòmic que l’ha convertit en una de les primeres potències mundials. Com diuen, però, el segle XXI és el segle de la desinformació, precisament i contradictòriament, per un excés d’informació. Sovint, per tant, allò que ens arriba pot acabar sent poc precís, poc acurat o senzillament fals.

Avui us citem alguns dels malentesos sobre la Xina que pensem que us poden ser útils a l’hora d’iniciar o establir contactes amb els xinesos, ja sigui a nivell empresarial com particular:

 

1. Me’n vaig a la Xina, em faré ric.


Aquesta seria la primera frase que cal desmentir. Cal ser molt conscient que la Xina no és el paradís, ni és un país fàcil. Fer negocis amb la Xina pot aportar molts avantatges, i pot fer que el teu negoci millori o creixi considerablement, però, només ho farà si reuneixes diversos factors, com són: tenir paciència, voluntat d’esforç i d’adaptació, bons contactes i, molt important, disponibilitat d’inversió tant de temps com de diners. Sense això, no només la Xina no et farà ric, sinó que pot acabar aconseguint tot el contrari.

 

2. Els productes estrangers a la Xina es poden vendre molt cars.

No és cert del tot. Sobretot si parlem del tema alimentari (vins, caves, foies, caviar…). Durant molts anys s’han estat inflant molt els preus del producte exquisit o gourmet que arribava al client xinès d’un cert poder adquisitiu. Només la marca occidental ja permetia encarir el producte.
Però els temps han canviat, i tot i que la classe social amb alt nivell adquisitiu té molts diners i pot pagar-ho, hi ha una classe mitjana que està augmentant i està demanant preus més coherents. El consumidor xinès exigeix un producte de qualitat i diferent al que ell produeix, sense conformar-se només amb un producte que porta el “Made in Europe” o “Made in USA”.
A més, la classe xinesa mitjana i alta comença a ser conscient del valor dels productes de luxe fins al punt que per primera vegada el volum de vendes de productes de luxe al país va baixar al 2013, però no perquè la població els deixés d’adquirir, sinó perquè els compren fora de Xina on els preus són més raonables.

 

3. Per a crear una empresa a la Xina, cal associar-se amb un xinès.

No és una condició sine-quanon. Existeixen diverses possibilitats per a crear-hi una empresa: Obrir una Oficina de Representació ( R.O. de les sigles en anglès), en què habitualment es crea primer una societat a Hong Kong, que serà la que emetrà les factures (la RO no podrà facturar); Crear una Joint Venture, en què un o diversos socis seran xinesos; Crear una WFOE (o societat 100% de capital estranger; Wholly Foreign-Owned Enterprise), en què es té el control total de l’empresa, i s’eviten els riscos de còpies tant de marca com del “savoir-faire” per part del soci o socis xinesos.
Tenir un soci xinès té molts avantatges (els contactes que posseeix, la coneixença del país, sector, funcionament burocràtic, etc.), però cada cas s’ha d’analitzar per separat per a decidir quina és la millor opció i la que més convè.

 

4. La Xina ja està molt integrada al món occidental.

30 anys després de les reformes d’obertura de Deng Xiaoping, es parla de la integració de la Xina al món occidental, allò que freqüentment s’anomena “occidentalització de la Xina”. No obstant, no és un fet absolut. No es pot integrar la Xina igual que s’integra, per exemple, un nou estat a la Unió Europea. A causa de la seva dimensió continental i la seva naturalesa de civilització viva, la Xina serà una de les potències que confeccionarà un nou ordre mundial.
Per tant, no direm que és només la Xina qui s’occidentalitza, sinó que occident també s’ha d’integrar a la Xina, en certa mesura. El que està passant, doncs, és que ens haurem d’adaptar a un nou món amb certes característiques xineses.

 

5. A la Xina hi ha tanta contaminació que no es pot sortir al carrer sense mascareta…

Ens agradaria desmentir aquesta frase, però malauradament sembla que cada cop és més certa, almenys en ciutats com Beijing o Xangai. Caldrà anar seguint de ben a prop aquest fenomen, ja que no és fàcil comprovar quina és la seva magnitud real.

 

Esperem que aquest article us hagi esvaït, o almenys, aclarit alguns dubtes.

Per a més informació al respecte, estem a la vostra disposició!

 

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *